Les nostres aventures ( del Víctor Puig)
Una altra aventura del Víctor ( del Víctor Puig)
Una vida tranquil·la ( del Joan Cases)
En Víctor ataca de nou ( del Víctor Puig)
La metamorfosi ( de la Laia Garcia)
Una vida tranquil·la ( del Joan Cases)
En Víctor ataca de nou ( del Víctor Puig)
La metamorfosi ( de la Laia Garcia)
_________________________________________
LES NOSTRES AVENTURES
Els meus amics més bons són el Jordi i el Joan. Ens agrada fer moltes aventures i sobretot ens agrada anar al Parc d’Atraccions amb el papa del Jordi que és molt simpàtic. Un dia el Jordi es va perdre al Parc i el seu papa el va estar buscant fins que va ser de nit. Estàvem molt espantats perquè el Jordi es al•lèrgic al pol•len i li tocava prendre’s la seva medicina i si no se la prenia es podia posar molt malalt o morir-se.
Vam trobar-lo jugant a la casa del jardiner amb el Miquel que és el fill del jardiner. Té un escalèxtric molt maco i ens ho vam passar la mar de bé.
El Miquel té un rat-penat ensinistrat dintre d’una gabieta de fusta que guarden dalt d’uns prestatges perquè el Bol, el gatet, no pugui enxampar-lo.
Quan tornem del cole en Miquel deixa el Bol al jardí i nosaltres ens tanquem dintre la casa amb el Rat, el rat-penat ensinistrat, que s’ho passa pipa fent cabrioles en un gronxador que li va fer el papa del Miquel. El Rat xiscla i ensenya les seves dentetes afilades. El Miquel li dóna una cullereta plena de vi negre i el Rat ho xucla fort. Ens fem un tip de riure perquè el Rat acaba pitof i quan intenta volar s’estimba contra la tele. Després està molt cansat i s’adorm de panxa enlaire amb les petites aletes desplegades, que fan pena damunt la calaixera que el Miquelet té a la seva habitació, sempre plena de trastos i mitjons bruts que fan molta pesta. La seva mama el renya perquè li agrada amagar-los i que ella no els pugui rentar. El Miquelet diu que els mitjons bruts són el llit predilecte del Rat.
Després els papes del Miquel es discuteixen molt per culpa del Miquelet, el Rat, i els mitjons bruts, però el Miquelet diu que val la pena perquè després els seus papes fan les paus i estan molt afectuosos l’un amb l’altre. El Miquelet diu que es fan petonets a la boca i ell pica de mans content. A mi, la veritat de les veritats, si els meus papes es fessin petonets a la boca em faria un fàstic que em moriria!
====================================================
Una altra aventura del Víctor
M’agrada molt la lluna plena, la mama diu que una nit d’aquestes em tornaré un home llop, i el papa s’enfada i li diu que jo seria un nen llop i no un home llop perquè només tinc sis anyets. Llavors i per aquesta ximpleria el papa i la mama comencen a cridar de valent.
No m’agrada escoltar les seves baralles i m’escapo per la porta del darrere sense que ells se n’adonin. Vaig a buscar el meu amic Joan i anem a la bassa a agafar granotes. Les estem domesticant i elles estan la mar de contentes quan les empatxem amb mosques grosses. Volem fer una cursa de granotes verdes i tots els nens del barri estan molt engrescats a jugar amb nosaltres.
De vegades les granotes es barallen i amb aquelles potetes que tenen tan afilades s’arrenquen la pell a tires. La capitana del grup és la Paca que és la meva preferida. És llesta com la gana perquè sempre que m’acosto a ella es posa de panxa enlaire i fa veure que està morta. La Paca és una bromista i la primera vegada que va fer aquesta comèdia jo em vaig posar a plorar i ella es va aixecar de pressa xisclant com una boja i em va saltar a l’esquena i em va fer uns sorollets estranys que jo vaig endevinar que eren per treure’m el meu disgust. De vegades la Paca se m’adorm al cap entre els meus cabells i jo me’ls tapo amb una gorreta perquè la mama no em renyi si ens enxampa.
L’altre diumenge em vaig endur la Paca al cinema i sort que la peli era de gripaus rabiosos. Es deia “Els gripaus assassins” i atenció grossa, era en català, tu!, el papa diu que tenim sort que era en català però que ho haurien de ser totes, i jo no entenc per què no ho són totes en català perquè el català és la nostra llengua. Al cinema ningú se’n va adonar quan la meva granoteta va començar a xisclar com una bèstia perquè l’argument de la peli li feia una mica de por.
Víctor Puig (6 anys)
==================================================
___________________________________________
Una vida tranquil·la
M’agrada viure al camp perquè no hi ha contaminació. Els meus col·legues són tots de ciutat i sempre es posen malalts. Després es riuen de mi dient-me que no sóc ni de poble, que sóc de muntanya i jo els crido emprenyat que ser de ciutat no és cap cosa bona ni sana, que la gent de ciutat és dolenta i mesquina. Ells només s’ho passen bé pegant-me hòsties fins que em surt sang del nas. Sóc un xaval feble i em costa defensar-me, ells tenen més força, físicament parlant són uns bestiots alts i corpulents. Però a mi ningú em guanya en poder mental i l’estic desenvolupant perquè comencin a caure tots com mosques. Pensareu que és casualitat però ahir nit una camioneta d’aquelles que porten ferralla va atropellar el més pinxo de la colla. Ara és a l’altre barri i suposo que allà tampoc hi ha contaminació ni mal rotllo i es pot dur una vida tranquil·la.
Joan Cases (12 anys)
___________________________________________
En Víctor ataca de nou
Ara la mama s’ha obsessionat a comprar una granja de cavallets. Ella i el papa estan sense feina per culpa de la crisi i es passen el dia i la nit discutint com dos beneits. El papa li xiscla que embolicar-se amb una granja és una rucada i li pregunta una i mil vegades que com ha aconseguit que el paio del banc li doni el préstec. La marona comença a plorar i jo tinc molta por dels crits i llavors m’amago sota el llit. La mama lli retreu al papa que no tingui ambició i jo no sé què deu ser això de l’ambició aquesta però el papa s’emprenya com una mona i esclata a renegar com un fantasma. D’un plegat es queden muts, els papes han fet les paus i la mama diu que la gent a qui li agrada muntar no tenen crisi i que no saben què fer-ne dels diners.
Per culpa de la crisi, l’ambició, i els cèntims la nostra vida és una caca grossa.
El nostre veí diu que ell no té ni cinc, però que muntaria la mama amb molt de gust, ell i el papa van a hòsties i esclata la guerra veïnal.
A la fi hem emigrat al país de les esperances i els papes han muntat la seva granja de cavalls, a veure què ens portarà el futur!
Víctor Puig (7 anys)
_________________________________
La metamorfosi
De mica en mica m’estic transformant en una noia gata. La gent del barri em mira malament, a mi m’és igual. Sóc feliç, un felí feliç, més ben dit, un felina feliç. La mama diu que això és normal a la nostra nissaga, que cada quatre generacions de Dusbaldrics en surt un o dos de raça felina.
Els veïns ens volen cremar vius però nosaltres hem fugit bosc enllà lluny de la civilització. He de tenir cura de les meves dues cries, són precioses i goludes.
Ara que per fi sóc íntegrament una noia gata la foscor ja no em fa paüra. No necessito dormir gaires hores i em passo les nits en vetlla vigilant els meus bonics cadells, semblen de vellut i m’omplen de remiols aguts.
He localitzat una cova secreta en na petita vall regentada per un rierol d’aigües pures, transparents i delicioses. Està ple de truites que neden àvidament. No ens falta l’aliment i just aquesta nit he conegut en Pep, en Pep és un llobató molt presumit de pelatge gris, està boig per mi i és mansoi, encara farem de bo!
Visca la llibertat!
Laia Garcia (13 anys)
______________________________________
