Àngels Arguiñarena
Adam Pinson
M. Teresa Altet Boada
_________________________________________________
Àngels Arguiñarena, artista del sentiment
Va néixer a Barcelona, al barri de Sants. És poetessa, escriptora, dibuixant i pintora. Ha col·laborat en diverses publicacions com a il·lustradora. Les pintures i els dibuixos que crea són fruit d’una maduresa artística, amb un pensament eclèctic, i elaborats amb rigor, conreant gèneres diversos amb un ventall d’estils i de formes. Els seus quadres són apreciats en cercles artístics i ha exposat en galeries d’art. Escriu articles i diferents seccions a L’àmfora.
Pel que fa a la literatura, crea una poesia amb gran força expressiva, amb una espontaneïtat que plau a tots els públics, i és considerada la poetessa del poble per la creativitat i el sentiment amb què embolcalla els emotius poemes. Les narracions que escriu assoleixen límits insospitats gràcies a la seva desbordant imaginació. Els personatges i els arguments de les històries de ficció colpeixen el lector fins al punt que aconsegueix fer-li creure que són reals.
Ha escrit cinc novel·les, sis llibres de narració curta, i més de 500 poemes. Ha publicat tres llibres amb gran èxit de vendes: Contes a la vora de la follia, La Vall de l’Enyor, Núria.
 |
PINTURA I SENSACIONS
Adam Pinson, autodidacte del llapis
Va néixer a Birmingham (Anglaterra) el 1967, a l’edat de 21 anys es va mudar als Estats Units amb la seva xicota, ara la seva dona, durant 8 anys va viure a Nova Orleans, Los Angeles i Denver. Els van inspirar molt les galeries cooperatives que no tenien mai aquell sentiment vanitós i creaven amb energia vibrant. Ara viu a Catalunya amb la seva dona Karen, mentre entre altres coses troba molt més temps per crear a diferència del Regne Unit. És totalment autodidacte i fa més de 20 anys que dibuixa. A causa de l’eterna recerca d’un espai per exposar, volen portar la seva pròpia galeria d’art i un taller.
Pinsellades sobre el seu mètode:
Estableix un punt de partida. Treu de la ment objectes i formes i els plasma al paper.
La imatge comença a dibuixar-se depenent de l’evolució, juxtaposició i formes circumdants. Generalment, no hi ha gaire preconcebut. Cada peça la fa i la desfà gradualment. Podria passar una nit sencera dibuixant i explorant diferents angles. Actualment usa llapis de colors policroms, fins fa poc usava prismacolors.
Podeu admirar les seves obres a la Creperia La Parisienne (El Vendrell), on us informaran si desitgeu adquirir-ne alguna.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
Pintura i sensacions - M. Teresa Altet Boada
Va néixer a l’Arboç el 25 de juny de 1923. Inicia el camí per la poesia als anys vuitanta. Amant dels sonets, la seva és una poesia madura i plena de saviesa. És digne d’elogi la desimboltura que crea a través de la rima i el ritme. La música és present en cada un dels seus elegants versos. Sap triar paraules i emocions per parlar-nos de crepuscles i albades, intimitats i secrets de l’ànima. Ocells, natura i flors són presents a bona part de la seva esplèndida obra. El 1996 publica Primer taller de poesia, i el 1997 Poemències, amb altres autors. Espurnes de mots de l’any 2005 recull un tast de la seva experiència. El 2009 col•labora en el llibre Joves de tots els temps. Ha guanyat diversos guardons. Col•labora habitualment amb diversos programes de ràdio. Li agrada pintar, especialment aquarel•les.
“L’eficàcia de les flors” és el seu últim llibre publicat, d’una bellesa magnífica, i ja està pensant de preparar el proper. La M. Teresa Altet és una treballadora infatigable digna d’admiració.
Pietat
No voldria entregar-me
a la llarga nit,
de parets i murs de silencis
amb el son dels avantpassats,
sense veure altra vegada
l’esclat de la nit nupcial,
del llarg hivern,
fecunda i fruitosa,
quan s’enceta la perplexa primavera;
i caminar els camps
atalaiar els cels
sentir les flaires
fruir dels rosers, blanc, blaus i grocs,
entre brulls i fulles verdes,
que l’oreig gentil gronxa,
i sense pausa esdevé
fruit i llavor, misteri perpetu.
M. Teresa Altet
No voldria entregar-me
a la llarga nit,
de parets i murs de silencis
amb el son dels avantpassats,
sense veure altra vegada
l’esclat de la nit nupcial,
del llarg hivern,
fecunda i fruitosa,
quan s’enceta la perplexa primavera;
i caminar els camps
atalaiar els cels
sentir les flaires
fruir dels rosers, blanc, blaus i grocs,
entre brulls i fulles verdes,
que l’oreig gentil gronxa,
i sense pausa esdevé
fruit i llavor, misteri perpetu.
M. Teresa Altet
