PRESENTACIÓ
Comencem aquesta aventura trimestral com un somni, i alhora encetem aquest somni cultural com una aventura gràcies a la participació dels nostres col•laboradors, els quals amb entusiasme ens permeten de crear la revista L’àmfora, una iniciativa artística concebuda per posar el nostre granet de sorra en pro de la cultura catalana, per esperonar els artistes catalans i divulgar la seva obra. Especial cura volem posar en els que comencen a fer les primeres passes en el món literari, per aquesta raó ens il•lusiona la secció “petits artistes”, que desitja donar-los a conèixer i alhora incitar el jovent a escriure en català, perquè la nostra preciosa llengua és la nostra riquesa cultural, el tresor més gran amb què comptem, el que ens identifica com a nació.
Sincerament pensem que el desenvolupament de la cultura i de les arts han d’estar a l’abast del poble i no romandre tancades en cercles elitistes; estem convençuts que el talent i el geni res tenen a veure amb “tenir padrins”, sinó amb la inspiració, la imaginació i la fantasia; i sovint l’escultor, el poeta, el pintor, els artistes anònims, posseeixen també un carisma digne de subratllar; per totes aquestes raons de pes, avui neix el primer número de la revista L’àmfora.
Amb afecte i admiració ens hem permès el luxe de manllevar a l’estimat Martí i Pol el nom d’àmfora d’un dels seus poemes més emotius. El seu palès amor per la llengua catalana i per Catalunya és el que ens inspira i ens agombola, per la qual cosa desitgem citar l’amic absent però sempre present en la sendera de la poesia.
¿De quin silenci sóc deutor que tot
m’incita a plenitud? Trencada en mil
bocins per tantes mans, l’àmfora encara
restitueix, intacta, la bellesa
i n’escampa el perfum i l’harmonia.
Fragment de L’àmfora, de Les clares paraules (1979)
Associació d’Artistes dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada